Processos de validació d’aprenentatge

10.12.2021
Publicacions

El passat 9 de desembre Maria Alejandra Martínez Barrientos va fer la lectura de la seva tesi doctoral.

La tesi elaborada per Martínez-Barrientos, titulada “Actituds envers la inclusió de processos de validació d’aprenentatges previs per a l’obtenció del grau en el sistema de la universitat boliviana” ha estat dirigida pel  Dr. Joaquín Gairín. La tesi va ser llegida davant el tribunal format per Mercè Gisbert Cervera (Universitat Rovira i Virgili), actuant com a Presidenta, Patricia Olmos Rueda (UAB), actuant com a secretària i Enric Prats Gil (UB), actuant com a vocal.

Els processos de validació d’aprenentatge previs a Bolívia encara es troben limitats a la certificació de competències laborals des dels aprenentatges no formals i informals, però no s’ha plantejat la vinculació d’aquest reconeixement amb la seva inclusió a itineraris formatius que estableixin una relació funcional i de llarg abast entre el món laboral i l’acadèmic.

Aquesta investigació té com a objectiu identificar les actituds que tenen els actors del món acadèmic envers aquesta possibilitat, específicament en relació amb itineraris de formació de grau en les tres universitats que pertanyen al Sistema de la Universitat Boliviana, a la ciutat de La Paz, i la inclusió de persones amb formació empírica en les carreres que ofereixen.

Partint de la realitat de l’educació superior d’avui en dia, les seves característiques i els desafiaments en el món, a Llatinoamèrica i a Bolívia, es poden comprendre conceptes com l’aprenentatge al llarg de la vida com a dret fonamental, el reconeixement d’aquest aprenentatge i la realitat de diversos països referents en el món sobre aquesta temàtica, aterrant en el context bolivià. S’analitza també el constructe d’actituds des de la Teoria de l’Acció Planificada d’Ajzen i Fishbein, el que ha permès identificar els factors que hauran de ser treballats en un futur per posar a Bolívia en sintonia amb molts altres països que ja han introduït la possibilitat de reconèixer, avaluar i acreditar els aprenentatges no formals i informals, i vincular-los als graus acadèmics, assegurant que aquests processos es desenvolupin amb transparència i qualitat, de tal manera que les certificacions parcials o totals siguin realment equivalents a aquelles aconseguides a través de processos d’educació formal.

Pel que fa a les característiques de la investigació i als seus participants, l’estudi de camp identifica la següent proposta metodològica: autoritats educatives universitàries com a informants claus, directors de carrera i docents de les carreres seleccionades els programes acadèmics dels quals han sigut estructurats d’acord amb un enfocament de formació basat en competències. També es plantegen els instruments emprats: enquestes, entrevistes, qüestionaris d’estimació directa i matrius de triangulació basant-se en les categories d’anàlisi i procediments definits. Tot això ha donat lloc a l’anàlisi de dades qualitatives i quantitatives presentat, tancant la triangulació de la informació aconseguida.

Els resultats mostren un desconeixement significatiu dels processos de Validació d’Aprenentatges Previs per part de la majoria dels participants de la investigació. Amb tot, també s’observen carreres amb l’obertura necessària per a introduir-los com a formes alternatives d’admissió i la consideració de poblacions no tradicionals. Les diferències més rellevants s’observen en carreres tècniques i algunes de ciències socials i humanitats, especialment en disciplines vinculades a l’educació i la comunicació. Es conclou doncs, que acceptar aquests processos podria facilitar a les universitats l’obertura d’espais per democratitzar l’educació superior reconeixent l’experiència empírica de l’aprenentatge no formal i informal.

Tanmateix, es presenta una proposta per incloure els processos de Validació d’Aprenentatges Previs en carreres de grau, partint de les pautes internacionals definides, i incloent l’anàlisi curricular i institucional prèvia a la decisió d’obrir la possibilitat d’aquesta inclusió; amb l’objectiu de preparar tota la normativa, els procediments, actors i protocols necessaris perquè aquest procés es pugui desenvolupar garantint la transparència i qualitat que asseguri la seva validesa, facilitant la inclusió de poblacions no tradicionals en formació terciària, afavorint el seu desenvolupament personal, la democratització de l’educació superior i la professionalització del recurs humà a nivells cada cop més elevats.

Campus d'excel·lència internacional U A B