Docència compartida, una eina d'ensenyament

16.11.2022
Recerca

L’11 de novembre Edwin José Triana Teheran va fer la lectura de la seva tesi doctoral a la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB.

El passat divendres 11 de novembre Edwin José Triana Teheran va defensar la seva Tesi Doctoral titulada: La docència compartida. Una eina per facilitar el progrés en els processos d’ensenyament-aprenentatge. L’acte de defensa de la Tesi Doctoral, que ha estat dirigida per la Dra. Carme Armengol, es va celebrar a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències de l’Educació (Universitat Autònoma de Barcelona), i el tribunal corresponent estava configurat pels següents membres: Mireia Tintoré Espuny (Universitat Internacional de Catalunya), José María Sanahuja Gavaldà (Universitat Autònoma de Barcelona) i Òscar Flores i Alarcia (Universitat de Lleida).

La present Tesi Doctoral té el propòsit de donar a conèixer la docència compartida com una metodologia que facilita el progrés en els processos d'ensenyament-aprenentatge. El professorat necessita formar-se de manera permanent per a donar resposta ràpida a les diverses circumstàncies que es detecten a l'aula, com són els problemes d'aprenentatge, la falta d'habilitats socials, els diferents nivells d'assimilació, i principalment la diversitat. I, encara que l'administració educativa posseeix programes de formació amb la finalitat d’oferir al professorat recursos per a afrontar el dia a dia a les aules, algunes vegades no és suficient. La docència compartida és una eina que pot donar resposta a la diversitat que presenten les aules en el dia a dia, oferint beneficis que inclouen no únicament a l'alumnat, sinó també al professorat i al centre educatiu. S'entén la docència compartida com una metodologia d'ensenyament en la qual, una parella de docents acorda exercir el procés d'ensenyament-aprenentatge, en un grup d'alumnat de manera conjunta, en un mateix espai i temps. La pregunta que ha guiat l'estudi és: En quins aspectes incideix l'aplicació d'un model de docència compartida en l'alumnat, el professorat i el centre educatiu? i l'objectiu general és: Establir l'eficàcia de la docència compartida en els processos d'ensenyament-aprenentatge. A través d'una metodologia mixta concurrent, es duu a terme un disseny quasi experimental. La mostra està composta per 3 classes diferents de dues escoles de primària de Catalunya. Cada classe té el seu corresponent grup control. Els instruments emprats han estat el pretest i posttest, el qüestionari i l'entrevista. Les anàlisis demostren elements importants de la docència compartida que s'han de tenir en compte, així com els beneficis i dificultats que pot generar la seva aplicació. S'elabora un perfil per al professorat codocent. De les conclusions es pot deduir que, existeixen elements fonamentals que, tant el professorat com els membres dels equips directius han de tenir en consideració abans de posar en marxa la metodologia, perquè d'això depèn l'èxit del seu funcionament. Pel que fa l'aprenentatge, s'evidencia que l'alumnat no aprèn més quan s'aplica la docència compartida que quan té un únic docent a l'aula. No obstant això, en una segona part, s'exposen uns altres mostres d'aprenentatge, en els quals els informants manifesten que hi ha una millor disposició i perceben major aprenentatge a través de la codocència. Encara que els resultats de l'estudi no poden generalitzar-se, mostren una imatge propera que afavoreix la comprensió de l'aplicació de la docència compartida.

Campus d'excel·lència internacional U A B