Transferencia de la formación docente universitaria : un estudio en los docentes de las facultades de ingeniería de la Universidad Católica del Norte (Chile)

Títol Transferencia de la formación docente universitaria : un estudio en los docentes de las facultades de ingeniería de la Universidad Católica del Norte (Chile)
Tipus de publicacióThesis
Any de publicació2017
AutorsAcosta-Peña, R
Director de tesiFeixas, M, Tomàs i Folch, M
Data de publicació07/2017
Tipus de tesiTesis
Resum

Nombrosos estudis, la majoria d'ells d'universitats anglòfones i europees, han examinat la qüestió de com mesurar l'impacte de la formació dels professors (Guskey, 2002, Gibbs i Coffey, Prosser i Rickinson, 2008, Stes, Min-Leliveld, Gijbels i Van Petegem, 2010, Feixas, Duran, Fernández, Fernández i García Sant Pere, Márquez et al., 2013). No obstant això, la manca d'avaluació sistemàtica segueix sent una preocupació a les universitats llatinoamericanes. L'avaluació de la formació és una tasca complexa però necessària per detectar els efectes de les accions formatives i prendre decisions per optimitzar la qualitat de la formació futura. Hi ha una àmplia gamma de models per avaluar la formació dels professors (Kirkpatrick, 1998, Guskey, 2002, Kreber & Brook, 2001, Stes et al., 2010, Gairín, 2010, Biencinto i Carballo, 2004, Parsons, Hill, Holland i Willis, 2012; Feixas et al., 2013) però, no hi ha consens sobre el model òptim. Per tant, depèn en gran mesura dels objectius d'investigació i els recursos disponibles (Chalmers, 2012). A Xile, les institucions d'educació superior, han començat un procés d'avaluació dels seus programes i redisseny curricular en competències. Concretament la Universitat Catòlica del Nord, ha desenvolupat el Projecte "Reinventant les Enginyeries en la UCN" (Pla de Millora Institucional UCN, 1204) l'objectiu principal és formar enginyers que responguin de manera efectiva a les exigències del segle XXI, enfortint les capacitats tècniques i organitzacionals a partir del model CDIO (Concevoir-Design-implement-Operate) de Crawley (2015) i mitjançant una reforma profunda del currículum, de les metodologies d'aprenentatge i dels sistemes d'admissió i promoció d'estudiants. Un element fonamental del Projecte és un programa de formació centrat en l'adquisició de competències pedagògiques per als docents d'enginyeria.

El propòsit d'aquest estudi és avaluar la transferència dels aprenentatges obtinguts pel professorat participant del programa de formació docent, a la pràctica docent, L'estudi és dut a terme des d'una perspectiva mixta (Creswell, 2014) i per a això s'utilitzen diferents instruments de tall quantitatiu i qualitatiu. La investigació contempla un estudi general que considera una mostra de 66 docents i un estudi específic mitjançant un estudi de casos de 10 docents, als que se li realitza un seguiment en el temps, a través de l'aplicació d'una entrevista semi estructurada i observacions de aula. Concretament, s'examina la motivació inicial per a participar del programa formatiu i s'analitzen els canvis en les concepcions i enfocaments docents abans i desprésde la formació. S'avalua, a més, la transferència dels aprenentatges de manera directa en la pràctica docent a través de les observacions i entrevistes i de manera indirecta, a través de l'estudi dels factors que faciliten o limiten la transferència (Feixas et al 2013). Pel que fa als resultats obtinguts, és possible assenyalar que, a l'inici del procés de formació, un alt percentatge de docents tenia grans expectatives i se sentia motivat per aplicar les habilitats pedagògiques desenvolupades en el programa de formació a la seva pràctica d'aula. Quant als enfocaments d'ensenyament dels professors, no s'aprecien canvis significatius globals després de la formació. Els resultats permeten afirmar l'existència de diferents maneres d'expressar i representar la docència universitària, cadascuna d'elles producte de les creences, concepcions, experiència personal i professional i de l'entorn acadèmic i disciplinar en què es desenvolupen. Tot i que no hi ha canvis a nivell de grup, s'evidencien canvis importants a nivell individual, com ho demostren els resultats de l'estudi de casos. En relació als factors que faciliten o obstaculitzen la transferència de la formació, l'estudi destaca l'absència de barreres.

L'obstacle a la transferència rau en l'organització personal i la capacitat de transferència i en els factors de reconeixement institucional. Un factor altament facilitador és el disseny de la capacitació i l'aprenentatge adquirit. Aquesta investigació es limita a un context i un moment donat, les facultats d'enginyeria en la Universitat Catòlica del Nord, es troben en un procés de reforma profunda del currículum, de les metodologies d'aprenentatge i dels sistemes d'admissió i promoció d'estudiants. Si bé, els resultats no són generalitzables, aporten importants llums sobre els aprenentatges adquirits, després de la participació en el programa de formació. A causa de la inexistència d'estudis a Xile ia Llatinoamèrica en aquesta línia, la present investigació pretén ser una aportació i contribuir al debat, reflexió i futurs desafiaments sobre la importància del desenvolupament acadèmic en les carreres d'Enginyeria en particular, i en la docència universitària en general.

Català
Campus d'excel·lència internacional U A B