La gestió del coneixement i l’EDO
Totes les organitzacions saludables generen i utilitzen coneixement. A mesura que les organitzacions interactuen amb els seus entorns, absorbeixen informació, la converteixen en coneixement i porten a terme accions sobre la base de la combinació d’aquest coneixement i de les seves experiències, valores i normes internes. Senten i responen. Sense coneixement, una organització no es podria organitzar a sí mateixa […] (Davenport y Prusak, 2001, p. 61)
A la societat actual, del coneixement i de l’aprenentatge (també denominada com a societat Postmoderna, societat post industrial, era digital, modernitat líquida, societat de la tercera fase, societat de la informació – Castells, 1996; Comissió Europea, 1995; Domínguez, 2001; Drucker, 1993; Duch, 1998; OECD, 2000; Simone, 2001-), caracteritzada entre altres aspectes, per una globalització dels sistemes econòmics, polítics i socials, per una acceleració cada vegada més gran dels canvis i per un creixement exponencial de la informació disponible – menys estructurada i menys útil -, el coneixement s’està erigint com un bé de gran valor estratègic i es busquen formes de crear, gestionar, controlar i posseir aquest coneixement. Des de la perspectiva de la formació, la Creació i Gestió del Coneixement (CGC, a partir d’ara) resulta cada vegada més atractiva: per la seva vinculació amb els processos d’aprenentatge individual i organitzatiu; i pel seu reconeixement que suposa de les persones com a portadores de coneixement i com a base de qualsevol procés de canvi.
Les investigacions prèvies desenvolupades sobre la temàtica des del grup EDO “Delimitació i experimentació d’un model de gestió de coneixement en xarxa” (SEC2003-08366) i “Agents i processos en la gestió del coneixement a través de a xarxa” (SEJ2007-67093/EDUC), van permetre aprofundir en el Model Accelera de CGC i en el funcionament de la tecnologia web 2.0 com a suport per als processos implicats. Paral·lelament, van evidenciar el camp d’estudi com a productiu i de gran interès per a la millora de les organitzacions i el desenvolupament de nous sistemes formatius.
Podem dir, així que ara coneixem i hem experimentat models de CGC, delimitant el rol dels gestors i moderadors, utilitzant estratègies de motivació i participació diverses, aprofundint en la utilitat de les eines síncrones i asíncrones, però sempre a partir de grups professionals voluntaris i desenvolupament puntualment. La qüestió és que si volem promoure desenvolupaments significatius hem de considerar la implicació de tota la organització o de gran part d’ella en els processos de CGC.
Precisament la falta d’experiències significatives i l’escassa investigació desenvolupada al respecte, ens porta a plantejar un nou projecte (EDU2010-18506), la finalitat del qual es avaluar, proposar i validar procediments de creació i gestió del coneixement en comunitats virtuals de pràctica professional. Es tracta d’analitzar els efectes personals, organitzatius i socials que suposa la seva utilització intensiva per part d’una organització, al mateix temps que proporcionar instruments d’autoavaluació per a millorar el seu funcionament i eines per a identificar i validar l’aprenentatge informal que es genera

