Directori de la UAB

Influència de les pràctiques de gestió curricular dels caps d'unitats tècniques Pedagògiques a les pràctiques pedagògiques docents d'establiments municipals. El cas de les regions Bío Bío i Araucanía-Xile

TítolInfluència de les pràctiques de gestió curricular dels caps d'unitats tècniques Pedagògiques a les pràctiques pedagògiques docents d'establiments municipals. El cas de les regions Bío Bío i Araucanía-Xile
Tipus de publicacióThesis
Any de publicació2017
AutorsRodríguez-Molina, G
Director de tesiGairín-Sallán, J
Data de publicació06/2017
Tipus de tesiTesis
Resum

La present tesi doctoral va tenir com a tema central el lideratge pedagògic, puntualment es va analitzar la influència de les pràctiques de gestió curricular de les unitats tècniques Pedagògiques (UTP) en les pràctiques docents d'establiments municipals de Xile. Específicament en les regions Bío Bío i Araucanía. Aquesta investigació està organitzada en cinc blocs i onze capítols amb els seus respectius sub apartats. L'estudi va sorgir a partir de la vigència que tenen els lideratges en les organitzacions escolars en el camp investigador i la forta permeabilització en tots els àmbits de gestió escolar. Principalment, es va indagar com a subjecte d'estudi aquells lideratges pedagògics, que a Xile són denominats caps d'unitats Tècniques Pedagògiques (JUTP), les seves pràctiques de gestió curricular i com aquestes influeixen en les pràctiques dels docents. A més, es va dissenyar un model de gestió curricular a partir de l'evidència recol·lectada en la investigació. La tesi va seguir un marc metodològic sota un paradigma interpretatiu qual cosa va permetre aprofundir el coneixement i comprensió del per què de la realitat del fenomen estudiat, considerant el dinamisme i diversitat de l'àmbit educatiu. Es va treballar amb un mètode mixt d'investigació en el qual es van complementar els dissenys qualitatius i quantitatius. Aquests dissenys es van aplicar en dues fases diferents i es van integrar en els apartats de discussió de resultats i conclusions. La fase qualitativa es va treballar amb enfocament d'estudi de casos i la fase quantitativa va ser del tipus descriptiva. El treball de camp es va realitzar en dues regions de Xile enquestant 567 caps d'unitats Tècniques Pedagògiques (JUTP) i fent una anàlisi d'aprofundiment en 5 casos. Les tècniques de recollida d'informació van ser: el qüestionari, entrevistes individuals, focus group, observació participant i anàlisi documental. Entre els resultats trobem que els JUTP tenen més preparació en àmbits de gestió pedagògica que els directors; a més, utilitzen entre el 40 i 100% del seu temps en tasques de l'ensenyament i el currículum. Realitzen avaluacions internes a les professors com a mínim un cop l'any, posant el focus en les metodologia i la interacció professor-estudiant, però, deixen aspectes com la didàctica i teories d'aprenentatge relegats a un segon pla, sent reconeguda com una debilitat competencial. Manifesten que com a principal limitant per a les seves funcions són de l'exterior de l'establiment, especialment, originades pels sostenidors dels establiments. A nivell d'implementació de pràctiques de gestió, ens trobem que ells implementen sobre un 90% totes les pràctiques de lideratge pedagògic. Quant, a la influència que aquestes tenen en les pràctiques docents, ens trobem que, la reflexió pedagògica; monitoratge a l'aula i el seguiment de la cobertura curricular, sí que tenen una correlació positiva amb algunes de les pràctiques docents, com ara: anàlisi de les activitats de classes, anàlisi de classes, interacció pedagògica, qualitat de retroalimentació, reflexió pedagògica, entre d'altres . Entre les conclusions que es van obtenir a partir dels resultats i donant resposta als objectius de la investigació, ens trobem, que els JUTP exerceixen la majoria de funcions del lideratge pedagògic. D'altra banda, són reconeguts com a líders pedagògics pel cos docent i, a nivell de pràctiques, tenen una influència directa i positiva en diverses de les pràctiques pedagògiques dels professors. Són capaços d'articular les seves pràctiques amb les accions estratègiques de l'organització i distribuir-laborals amb els directors dels establiments. A nivell de normativa, es va trobar que no hi ha una política clara pel que fa a les funcions d'aquests professionals, no existeix una formació específica per assumir aquestes funcions i que la seva integració en les organitzacions depèn tant del sostenidor com dels directors.

Català
Campus d'excel·lència internacional U A B