Directori de la UAB

Influència de la cultura docent en la implementació de les orientacions curriculars de ciències socials a l’educació secundària, estudi de dos casos a Bogotà D.C (Colòmbia)

TítolInfluència de la cultura docent en la implementació de les orientacions curriculars de ciències socials a l’educació secundària, estudi de dos casos a Bogotà D.C (Colòmbia)
Tipus de publicacióThesis
Any de publicació2015
AutorsCastellanos, SH
Director de tesiFeixas, M, Duran, MM
Data de publicació12/2015
Tipus de tesiTesi
Resum

Les cultures docents tenen una important incidència en les institucions educatives ja que poden no només determinar les interaccions entre col·legues, sinó també donar sentit i qualitat a les interaccions amb els estudiants, influint així en els processos d’ensenyament – aprenentatge (Lee, 2002; Leithwood, Seashore, Anderson i Wahlstrom, 2004). Per una altra banda, la cultura docent es manifesta como el filtre que possibilita l’acceptació, el rebuig o la redefinició dels projectes d’innovació o de qualsevol informació que provingui de l’exterior del centre escolar (Gather, 2010). En aquesta tesi doctoral es van estudiar les cultures docents i les dinàmiques de treball conjunt dels equips de professors de l’àrea de ciències socials, a dos centres educatius d’educació secundària de la ciutat de Bogotà D.C (Colòmbia). L’objectiu general de l’estudi ha estat el següent:
- Conèixer la influència de la cultura docent en la implementació de les orientacions curriculars de ciències socials per a l’educació secundària, a centres educatius de la ciutat de Bogotà D.C (Colòmbia).
A Colòmbia, i per part del Ministeri d’Educació Nacional (MEN), s’han formulat els anys 2002 i 2004 orientacions curriculars per a diferents àrees de l’educació primària i secundària, tot i així, no s’han avançat estudis per conèixer com aquestes s’implementen en els centres educatius. Per al cas de l’ensenyament de les ciències socials es coneix poc sobre l’ús de les orientacions per al desenvolupament dels currículums escolars, i addicionalment hi ha escassa investigació sobre aquestes pràctiques d’ensenyament. D’una altra banda, des de la formulació de la Llei General d’Educació al 1994 s’ha donat autonomia als centres educatius per al disseny i execució dels seus Projectes Educatius Institucionals (PEI) i els seus currículums, a partir d’unes orientacions generales donades pel MEN. No obstant, hi ha escassa documentació dels processos que se segueixen en els centres entorn al treball col·legiat que s’espera que esdevingui pel desenvolupament dels plans educatius.
La investigació s’inscriu en la perspectiva qualitativa. S’han fet dos estudis de cas a dues institucions educatives de nivell secundari a la ciutat de Bogotà D.C (Colòmbia). Aquestes tenen similituds quant al nivell socioeconòmic dels seus estudiants que correspon a un mitjà–baix; però diferències en els seus resultats en les proves censals d’aprenentatge. En els dos estudis de cas es va buscar conèixer les dinàmiques de treball conjunt dels equips docents de l’àrea de ciències socials, i les pràctiques de disseny curricular i d’ensenyament – aprenentatge a l’àrea; amb la finalitat de comprendre la cultura docent i la seva influència en la implementació de les orientacions curriculars.
Els resultats de l’estudi aborden la influència d’aspectes relacionats amb les cultures del professorat en els processos de desenvolupament curricular a l’àrea de ciències socials per formular recomanacions que permetin estudiar i millorar l’adopció de propostes curriculars per docents de ciències socials de l’educació bàsica i mitja a Colòmbia. Tanmateix, la part exposada en aquesta tesi doctoral pot brindar orientacions per l’estudi dels processos de reforma curricular en el marc de les organitzacions educatives amb la finalitat d’analitzar el canvi educatiu més enllà del que esdevé en l’àmbit específic de l’aula de classe i de les pràctiques pedagògiques.

Català
Campus d'excel·lència internacional U A B