Directori de la UAB

Anàlisi de l’assessorament extern en educació en funció de les Assistències Tècniques Educatives a Xile i els factors que determinen el seu impacte a l’escola.

TítolAnàlisi de l’assessorament extern en educació en funció de les Assistències Tècniques Educatives a Xile i els factors que determinen el seu impacte a l’escola.
Tipus de publicacióThesis
Any de publicació2015
AutorsLagos, PA
Director de tesiGairín, J, Rodríguez-Gómez, D
Data de publicació12/2015
Tipus de tesiTesi
Resum

L’assessorament extern a l’educació ha aconseguit posicionar-se de manera important com una forma de recolzament a les escoles que busquen revisar els seus processos interns amb la finalitat de millorar els aprenentatges dels estudiants. Són diversos els països que han optat per incloure a les polítiques educatives els sistemes de recolzament als centres educatius (Anglaterra, Estats Units, Nova Zelanda, Suècia) i, entre ells, trobem Xile, del qual el sistema educatiu compta amb un ampli mercat d’Assistències Tècniques Educatives (ATE) que presten serveis d’assessorament extern a les escoles.

La investigació analitza el funcionament de les ATE a les escoles en el context Xilè. Específicament, aborda l’efecte que tenen les assistències tècniques com un sistema de recolzament extern a l’escola per afavorir processos de canvi. L’objectiu general és: analitzar el procés d’assessorament que desenvolupen les Assistències Tècniques Educatives a l’escola i els factors que determinen el seu impacte en la mateixa.

Considerant que les ATE s’han transformat en una estratègia bastant demandada per les escoles, amb una variada oferta de persones, empreses i institucions d’educació superior que entreguen aquest servei de recolzament extern, és necessari conèixer, des de la veu dels que han rebut assessorament, com han impactat les ATE a les escoles. En aquest sentit, es defineix l’ATE com: un servei d’assessoria directa als establiments educacionals proveïda per consultors externs, el propòsit dels quals és iniciar o sostenir processos de millora. A més, és precís conèixer els models d’assessorament i el rol que assumeixen els assessors durant el procés d’assistència i, contrastar-los amb els canvis que es generen a les escoles.

La investigació assumeix un enfocament metodològic mixt concurrent. La població d’estudi són escoles que hagin estat assessorades per una ATE, la tècnica de mostreig és no probabilística intencional. Els instruments utilitzats van ser el qüestionari, elaborat especialment per aquesta investigació i l’entrevista semiestructurada. Els informants van ser docents i directius d’escoles que van rebre assistència tècnica. Els anàlisis aplicats a les dades van ser de tipus estadístic (AFE, ANOVA, t per mostres independents i Regressió Logística Binària), per les preguntes obertes que contenia el qüestionari es va aplicar un anàlisi estadístic de dades textuals (AEDT) i, per l’anàlisi de les entrevistes es va recórrer a la teoria fonamentada. El resultats mostren que, en general, els docents manifesten una baixa valoració respecte l’impacte que pugui tenir l’ATE a les escoles, així com també del seu funcionament. S’han presentat diferències significatives entre els docents de les escoles de titularitat Municipal i Particulars Subvencionades (PS), on els professors de les escoles PS presenten una millor valoració de les ATE. Malgrat aquesta baixa valoració, també es pot observar que la variable que més influeix en l’assessorament és la durada del procés i, en el cas del modelo d’assessorament, s’aprecia que els models de col·laboració i de facilitació poden millorar l’impacte en les escoles. Respecte el rol del assessor, s’observa que el rol tipificat com facilitador pot millorar la probabilitat d’impacte de les ATE en els canvis a les escoles. També, apareixen com variables rellevants que actuen com barreres i facilitadores de l’assessorament, la comunicació entre assessor i assessorat, les actituds de l’assessor, una cultura organitzacional oberta al canvi, la participació dels docents a totes les etapes de l’assessorament, la disposició dels professors cap al recolzament extern. Respecte de la sostenibilitat dels canvis, es va observar que les ATE no desenvolupen accions dirigides a la institucionalització, por tant les millores no es mantenen en el temps.

Català
Campus d'excel·lència internacional U A B